Us deixo uns quants enllaços per poder fer la vostra recerca de l'activitat "TOTS SANTS AL MÓN"LLATINOAMÈRICA ALEMÀNIA
GUATEMALA
MÈXIC
JAPÓ REP. TXECA
LES RELIGIONS AL MÓN
CULTE DE LA MORT
DIA DELS DIFUNTS AL MÓN I - AL MÓN II - AL MÓN III
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte. Mostrar tots els missatges
14 d’octubre, 2014
Tots Sants al món
Us deixo uns quants enllaços per poder fer la vostra recerca de l'activitat "TOTS SANTS AL MÓN"LLATINOAMÈRICA ALEMÀNIA
GUATEMALA
MÈXIC
JAPÓ REP. TXECA
LES RELIGIONS AL MÓN
CULTE DE LA MORT
DIA DELS DIFUNTS AL MÓN I - AL MÓN II - AL MÓN III
29 de maig, 2014
1r d'ESO: Els contes ens ajuden a pujar nota!
Nois i noies de 1r ESO.
Us proposo que llegiu aquest conte i publiqueu un comentari que reflecteixi:
- L'ensenyança del conte.
- Busqueu i enganxeu un enllaç d'una imatge, web, vídeo, cançó... que pugui fer referència a aquesta ensenyança.
- Justifiqueu perquè aquest enllaç, què significa per vosaltres????
RECORDEU QUE EL TEXT HA DE SER COHERENT I NO TENIR ERRADES ORTOGRÀFIQUES.
Ànims!!
Això us ajudarà a pujar nota de llengua catalana i de religió!
Ànims!!
Això us ajudarà a pujar nota de llengua catalana i de religió!
EL BUSCADOR (Jorge Bucay)
Aquesta és la història d'un home a qui jo definiria com un buscador...
Un buscador és algú que busca; no necessàriament algú que troba.
Tampoc és algú que, necessàriament, sap què és el que està buscant. És simplement algú per a qui la seva vida és una recerca.
Un dia, el buscador va sentir que havia d'anar a la ciutat de Kammir. Havia après a fer cas rigorós d'aquestes sensacions que venien d'un lloc desconegut de si mateix. Així que ho va deixar tot i se'n va anar.
Després de dos dies de viatge per camins polsegosos va albirar, en la llunyania, Kammir. Una mica abans d'arribar al poble, li va cridar molt l'atenció un turó a la dreta del sender. Estava entapissat d'un verd meravellós i tenia un munt d'arbres, ocells i flors encantadors. L'envoltava pertot arreu una mena de petita tanca de fusta llustrosa.
Una porteta de bronze el convidava a entrar.
De cop i volta va notar que oblidava el poble i va sucumbir a la temptació de descansar un moment en aquell lloc.
El buscador va traspassar el portal i va començar a caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distribuïdes, com a l'atzar, entre els arbres.
Va deixar que els seus ulls reposessin com papallones en cada detall d'aquell paradís multicolor.
Els seus ulls eren els d'un buscador i potser per això va descobrir aquella inscripció en una de les pedres:
Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies
Es va estremir una mica quan es va adonar que aquella pedra no era simplement una pedra: era una làpida.
Va sentir pena quan va pensar que un nen de tan poca edat estava enterrat en aquell lloc.
En mirar al seu voltant, l'home va veure que la pedra del costat també tenia una inscripció. S'hi va acostar per llegir-la. Deia:
Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes
El buscador es va sentir terriblement commocionat.
Aquell bell indret era un cementiri, i cada pedra era una tomba.
Va començar a llegir, una per una, les làpides.
Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort.
Però el que va connectar-lo amb l'espant va ser comprovar que el que més temps havia viscut amb prou feines passava dels onze anys...
Aclaparat per un dolor terrible, va seure i es va posar a plorar.
El cuidador del cementiri passava per allà i s'hi va acostar.
Se'l va mirar com plorava durant una estona en silenci i després li va preguntar si plorava per algun familiar.
- No, per cap familiar - va dir el buscador -. Què passa en aquest poble? Què hi ha de tan terrible en aquesta ciutat? Per què hi ha tants nens morts enterrats en aquest indret? Quina és la maledicció horrible que pesa sobre aquesta gent, que els ha obligat a construir un cementiri de nens?
L'ancià va somriure i va dir:
- Ja es pot asserenar. No hi ha cap maledicció. El que passa és que aquí tenim un antic costum. Li ho explicaré:
"Quan un jove compleix quinze anys, els seus pares li regalen una llibreta com aquesta que tinc aquí, perquè se la pengi al coll. Entre nosaltres és tradició que, a partir d'aquell moment, cada vegada que algú gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i hi anoti:
A l'esquerra, què és el que es va gaudir.
A la dreta, quanta estona va durar el gaudi.
Va conèixer la seva promesa i se'n va enamorar. Quant de temps va durar aquella passió enorme i el plaer de conèixer-la? Una setmana? Dues? Tres setmanes i mitja...?
I després, l'emoció del primer petó, el plaer meravellós del primer petó... Quant va durar? El minut i mig del petó? Dos dies? Una setmana?
I l'embaràs i el naixement del primer fill...?
I el casament dels amics?
Iel viatge més desitjat?
I la trobada amb el germà que torna d'un país llunyà?
Quant de temps va durar el gaudi d'aquestes situacions?
Hores? Dies?
D'aquesta manera anem anotant a la llibreta cada moment que gaudim... Cada moment.
Quan algú mor tenim el costum d'obrir la seva llibreta i sumar el temps que ha gaudit per escriure-ho sobre la seva tomba.
Perquè aquest és per a nosaltres l'únic i veritable TEMPS VISCUT."
Un buscador és algú que busca; no necessàriament algú que troba.
Tampoc és algú que, necessàriament, sap què és el que està buscant. És simplement algú per a qui la seva vida és una recerca.
Un dia, el buscador va sentir que havia d'anar a la ciutat de Kammir. Havia après a fer cas rigorós d'aquestes sensacions que venien d'un lloc desconegut de si mateix. Així que ho va deixar tot i se'n va anar.
Després de dos dies de viatge per camins polsegosos va albirar, en la llunyania, Kammir. Una mica abans d'arribar al poble, li va cridar molt l'atenció un turó a la dreta del sender. Estava entapissat d'un verd meravellós i tenia un munt d'arbres, ocells i flors encantadors. L'envoltava pertot arreu una mena de petita tanca de fusta llustrosa.
Una porteta de bronze el convidava a entrar.
De cop i volta va notar que oblidava el poble i va sucumbir a la temptació de descansar un moment en aquell lloc.
El buscador va traspassar el portal i va començar a caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distribuïdes, com a l'atzar, entre els arbres.
Va deixar que els seus ulls reposessin com papallones en cada detall d'aquell paradís multicolor.
Els seus ulls eren els d'un buscador i potser per això va descobrir aquella inscripció en una de les pedres:
Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies
Es va estremir una mica quan es va adonar que aquella pedra no era simplement una pedra: era una làpida.
Va sentir pena quan va pensar que un nen de tan poca edat estava enterrat en aquell lloc.
En mirar al seu voltant, l'home va veure que la pedra del costat també tenia una inscripció. S'hi va acostar per llegir-la. Deia:
Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes
El buscador es va sentir terriblement commocionat.
Aquell bell indret era un cementiri, i cada pedra era una tomba.
Va començar a llegir, una per una, les làpides.
Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort.
Però el que va connectar-lo amb l'espant va ser comprovar que el que més temps havia viscut amb prou feines passava dels onze anys...
Aclaparat per un dolor terrible, va seure i es va posar a plorar.
El cuidador del cementiri passava per allà i s'hi va acostar.Se'l va mirar com plorava durant una estona en silenci i després li va preguntar si plorava per algun familiar.
- No, per cap familiar - va dir el buscador -. Què passa en aquest poble? Què hi ha de tan terrible en aquesta ciutat? Per què hi ha tants nens morts enterrats en aquest indret? Quina és la maledicció horrible que pesa sobre aquesta gent, que els ha obligat a construir un cementiri de nens?
L'ancià va somriure i va dir:
- Ja es pot asserenar. No hi ha cap maledicció. El que passa és que aquí tenim un antic costum. Li ho explicaré:
"Quan un jove compleix quinze anys, els seus pares li regalen una llibreta com aquesta que tinc aquí, perquè se la pengi al coll. Entre nosaltres és tradició que, a partir d'aquell moment, cada vegada que algú gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i hi anoti:
A l'esquerra, què és el que es va gaudir.
A la dreta, quanta estona va durar el gaudi.
Va conèixer la seva promesa i se'n va enamorar. Quant de temps va durar aquella passió enorme i el plaer de conèixer-la? Una setmana? Dues? Tres setmanes i mitja...?
I després, l'emoció del primer petó, el plaer meravellós del primer petó... Quant va durar? El minut i mig del petó? Dos dies? Una setmana?
I l'embaràs i el naixement del primer fill...?
I el casament dels amics?
Iel viatge més desitjat?
I la trobada amb el germà que torna d'un país llunyà?
Quant de temps va durar el gaudi d'aquestes situacions?
Hores? Dies?
D'aquesta manera anem anotant a la llibreta cada moment que gaudim... Cada moment.
Quan algú mor tenim el costum d'obrir la seva llibreta i sumar el temps que ha gaudit per escriure-ho sobre la seva tomba.
Perquè aquest és per a nosaltres l'únic i veritable TEMPS VISCUT."
22 de maig, 2014
DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT!
El 5 de juny, es celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, així que hem aprofitat l'ocasió per poder pensar i RE-PENSAR les nostres accions vers el medi.
Hem buscat recursos, activitats, cançons... que podem utilitzar per aprendre a ser més respectuosos amb el medi. AVIAT PODREU MIRAR ELS COMENTARIS i VEURE QUÈ HAN TROBAT!
28 d’abril, 2014
03 d’abril, 2014
Projecte els contes - 1ESO
- Contes en llengua original (Activitat1)
ALTRES WEBS
Recordeu que participar implica "SER i ESTAR" !
Feu-vos presents en aquesta publicació compartint opinions, sentiments, frases, webs, vídeos, notícies de Sant Jordi... Teniu totes les vacances de Setmana Santa. ALERTAAA!!! Cal escriure un text en el que expoeseu una idea del que voleu compartir. Justifiqueu el per què. Alerta amb les majúscules, accents, temps verbals i com s'escriu el títol d'un llibre.
13 de gener, 2014
Els acudits i la consciència social
Acudits, caricatures... de tot una mica. Ben buscat trobes cosetes d'alt contingut social, moral i ètic :)
CLICA AQUÍ
16 d’octubre, 2013
Els noms de Cicle mitjà
Posar nom a les persones no és una tasca fàcil.... passes dies i dies pensant quin nom és el millor per posar-li al teu fill/a.
Si a més li afegim que a vegades s'ha de fer un referèndum amb els futurs germans, avis i oncles per posar nom a la criatura... ni us ho explico. És un procés llarg i a vegades esgotador.
Els nostres alumnes, cada any busquen un nom que defineixi el grup classe. Us ho imagineu??? Una colla de nois i noies entre 8 i 10 anys triant un nom per la classe!!!!
Aprofitant que els noms són tant bonics i es treballen a la franja de projectes, hem proposat als nois i noies fer una activitat TIC, editar un fotomuntatge del seu nom.
Així que entre tots i totes hem buscat una imatge gran i això ens ha donat peu a explicar com fer una recerca d'imatges per Google, hem mirat la mida de la imatge i que ens pogués quedar bé com a portada del nostre projecte.
Vam posar-nos d'acord i vam fer una pluja d'idees de com havíem de disfressar-nos per fer la fotografia, no posarem a un submarinista fent surf o un surfista dins del Titànic!!!
És en aquest moment que vull fer esment a la participació dels pares!!! Gràcies 1000 per col·laborar amb nosaltres, no només per aconseguir la indumentària que els demanàvem sinó per tot el material que ens heu deixat, jaqueta marinera, gorra, ulleres, tubs i peus d'ànec, 1 corall i taules de surf , fins i tot fetes a mà!!. MIREU MIREU!
Ara ens queda la part més important, utilitzant la tècnica Croma , l'edició de la imatge amb el programa GIMP i realitzar el fotomuntatge, se'ns presenta un repte faraònic, però no impossible !
Ja veureu què bé ens quedarà!!
30 de setembre, 2013
19 de novembre, 2012
TEATRE -CS
Alumnes de Cicle Superior
Us proposo fer una activitat TAC per complementar el vostre projecte "El teatre"
Consisteix en fer una graella de 6 files i 5 columnes.
En cada columna hi heu de posar
EXEMPLE
Us proposo fer una activitat TAC per complementar el vostre projecte "El teatre"
Consisteix en fer una graella de 6 files i 5 columnes.
En cada columna hi heu de posar
- 5 teatres de Barcelona: imatge de la façana i peu de foto amb el nom que li correspon.
- Any que es va ignaugurar.
- Ubicació : Carrer, número i districte.
- Obra que es representa en l'actualitat.
- Gènere teatral.
EXEMPLE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)